Propostes populistes

En aquest apartat analitzem les propostes de Trias que són diferents a les que ja fa l’Ajuntament. Aquestes propostes tenen algunes incoherències amb les propostes que ha anat fent Xavier Trias (no podem augmentar la despesa en totes les partides bàsiques i retallar impostos), o bé tenen greus problemes d’implantació o són contraries a un cert model de ciutat més oberta. Val a dir que és en aquestes propostes on es pot trobar diferències programàtiques que ajudarien als ciutadans a veure quin és el model diferent de ciutat que vol Trias. És una pena que les propostes siguin tan discutibles i fluixes.

2. Tindrem com a objectiu que els pares i mares puguin triar l’escola a la que volen portar els seus fills i filles. Revisarem el mapa escolar i establirem criteris més justos i equitatius, tenint en compte els fills dels ex-alumnes, la proximitat al lloc de treball, i les necessitats alimentàries especials com a criteris complementaris.

L’actual sistema d’elecció d’escola contempla unes possibilitats millors d’equitat d’accés igualant l’accés a les concertades i les públiques donant prioritat per proximitat geogràfica. El model dels fills d’ex-alumnes promouen, novament, que l’herència sigui un factor determinant a l’hora d’accedir a un centre educatiu o un altre, proposta molt conservadora i que va en contra de l’igualtat d’oportunitats i a criteris més objectius per accedir a un centre educatiu.

2.4. Garantirem la complementarietat del servei de transport públic, metro, autobús i tramvia, per tal que funcioni les 24 hores del dia els 365 dies de l’any amb unes freqüències nocturnes no superiors als 15 minuts per convertir-lo en una alternativa còmode i atractiva al vehicle privat.

Si Barcelona comptés amb pressupost infinit i es solventesin problemes tècnics ara per ara no solventats es podria aplicar. En la política de Trias de no incrementar cap impost és impossible. TMB invirteix en el transport de Barcelona més de la meitat del que costa el transport públic en aportacions dels nostres impostos per mantenir el servei, els bitllets i abonaments no cobreixen ni la meitat del cost. Per tant fer increments de servei amb hipòtesis tan irreals de temps i serveis no és més que un brindis al sol. També val a dir que la Generalitat va insinuar que el Metro deixés de funcionar el dissabte nit.

2.5. Obrirem les biblioteques de districte i les sales d’estudi 24 hores tots els dies de l’any, dissabtes i diumenges inclosos, amb l’objectiu que hi hagi, almenys, un equipament d’aquestes característiques a cada districte.

Tornem a lo mateix, amb pressupost infinit es pot obrir tot 24 hores al dia, tots els dies de l’any. Sota un criteri de maximitzar el servei social que fan les biblioteques és molt millor mantenir un nombre més gran de biblioteques (val a dir que en aquest mandat i l’anterior s’han inaugurat bastantes) que mantenir un nombre insignificant però amb serveis 24h/7 dies setmana/365 dies l’any, ja que els usuaris de les 4 del matí d’un dissabte a la nit són insignificants i el cost de manteniment de la biblioteca (seguretat, bibliotecaris, cost energètic, etc..) és desmesurat per un benefici social molt poc significatiu.

2.9. Elaborarem un pla d’aparcaments per a residents amb rendes baixes, mitjançant subvencions a fons perdut pel lloguer de places d’aparcament, promovent els primers “aparcaments socials” de la ciutat.

La política municipal és promoure el transport públic i prioritzar-lo. Les persones amb rendes baixes són usuaries més intensives de transport públic que de transport privat i per tant els diners han de maximitzar aquest tipus de servei. Igualment l’Ajuntament ha promogut un bon nombre d’aparcaments a preus públics en concessió a 50 anys per tota la ciutat a preus molt més baixos que els de mercat.

3.1. Crearem la figura del Guàrdia de Barri com una clara aposta per restituir la confiança entre la policia i la ciutadania i la visualització de les patrulles a peu i en vehicle al conjunt del territori. Els agents prioritzaran l’assistència i la informació als ciutadans, la prevenció i actuació en suport del teixit comercial, la prevenció de conductes incíviques i activitats il•lícites i oferiran cobertura i assistència als centres escolars.

És una proposta molt més retrògrada que la policia de proximitat, molt més integrada al barri i a l’equip de Guardia Urbana general. Tornem a velles figures com el “sereno” que no servien per garantir una distribució eficient d’efectius policials en els llocs on realment es necessiten.

3.4. Vetllarem per a la integració de sistemes de vigilància al carrer, per garantir la seguretat i la resolució de delictes com a instrument de prevenció i complement de la policia desplegada en el territori. Instal•larem sistemes de vigilància fixos i mòbils en punts conflictius i problemàtics de la ciutat, tot garantint el dret a la intimitat de les persones.

Ens apropa a la societat hipercontrolada somiada a 1984. L’Ajuntament ha creat punts de control d’aquest tipus a llocs molt limitats (com la Plaça Orwell) on la pressió ho ha requerit però no es poden generalitzar a tota la ciutat sense possar en qüestió els drets civils i la privacitat. S’aposta per una major presència de la policia de proximitat enlloc d’una presència més extensiva i sistemàtica de càmeres.

4.8. Potenciarem la política social d’aliments i necessitats bàsiques (menjadors socials, menjars a domicili, prestacions econòmiques per alimentació) i la xarxa de distribució social d’aliments amb el Banc dels Aliments.

L’ajuntament fa una política més integral d’atenció a la pobressa, encara i tot amb l’oposició de CiU ha creat residències per a persones sense sostre on fan més que alimentar-los, donar-los roba o un lloc per a dormir. El model de beneficiència de CiU no fomenta l’autonomia personal o que aquestes persones tinguin oportunitats de sortir d’aquesta situació, el model que s’esta aplicant ara (amb l’oposició de CiU perquè no vol la creació d’equipaments d’aquest tipus que són “molestos”) sí que hi té alguna oportunitat més d’aconseguir-ho.

5.1. L’Ajuntament de Barcelona mai més no vendrà sòl públic on es pugui construir habitatge. Destinarem aquests solars a la construcció d’edificis d’habitatge públic en règim de lloguer o d’usdefruit.

Que vol dir que no vendrà? I comprarà? I permutarà? L’ajuntament de Barcelona va construir més habitatge protegit i en règim de lloguer durants els darrers anys de govern de CiU a la Generalitat, que els que va impulsar la Generalitat a la resta del territori quan les competències en aquesta materia són de la Generalitat. És poc creible que amb l’absurda proposta de no vendre, o poder fer permutes que permetin la compra o l’adquisició de solars més útils socialment i més grans i que permetin fer més habitatge social o més equipaments es pugui incrementar l’habitatge públic. En els darrers anys amb aquesta pràctica de comprar i vendre i permutar el sòl públic de Barcelona ha crescut no disminuit, en el model de CiU el sòl públic no creixiria de forma sensible.

5.2. L’Ajuntament assumirà el rol d’avalador en aquelles situacions en que la compra d’un habitatge de protecció oficial es pot frustrar pels criteris restrictius de risc bancari.

Encara que seria una bona acció, no forma part de les competències municipals fer d’avalador de la compravenda d’habitatges, l’ajuntament ja fa l’esforç d’oferir el sòl per a construir aquest habitatge.

1.4. Farem un govern amb els millors. Incorporarem professionals de reconegut prestigi al Govern municipal. Facilitarem la no-acumulació de càrrecs institucionals en una sola persona.

No deixa de ser un judici de valors, el millor equip i porfessionals de reconegut prestigi que formen part dels càrrecs de confiança per a CiU són els que ostenten proximitat ideològica per a aquest partit, ja que són, això, de confiança. Val a dir que el futurible equip de Trias és el que hauria de demostrar solvència professional, el de l’actual govern ja ho mostra i ho exerceceix. Cal confiar que Trias possaria el millor equip disponible entre els quadres de CiU i de la gent propera a la coalició, per tant és bastant absurd possar-ho com a proposta, si no és que fins ara han anat presentant gent no preparada perquè no creien en governar la ciutat. També val a dir que “els millors” a la Generalitat no han mostrat especial habilitat en els primers 100 dies de govern.

1.6. Utilitzarem les possibilitats que la fiscalitat municipal ofereix per tal d’incentivar canvis en els hàbits dels ciutadans en la línia d’introduir criteris que apostin per una fiscalitat ambiental, reformant determinades figures tributàries existents.

És difícil creure’s aquesta proposta per part de CiU, quan s’han introduït incentius en aquest sentit que limiten l’ús del transport privat dins de la ciutat a nivell de taxes (com pot ser la implantació de l’àrea verda), han contrapropossat que l’àrea verda sigui a tota la ciutat única i gratuita pels veins. També és difícil creure’s aquesta proposta perquè sempre han advocat per reduïr impostos i poc més.

7.2. Barcelona serà més verda amb una ronda paral•lela a les rondes de Dalt i Litoral. La Ronda Verda esdevindrà un anell cívic que connectarà els actuals parcs i jardins. Serà de fàcil accés per als ciutadans, perquè estarà connectada a través de les zones de vianants i els carrils bici bicicleta.

La xarxa de carrils bici esta connectant gairebé tots els barris, hi ha punts de la Ronda on la mateixa pendent no permet fer connexions directes però té més utilitat social la interconnexió per dins de la ciutat que la mobilitat circular que un usuari de bicicleta no troba gairebé útil. La visió de la “Ronda Verda” vs. la promoció de carrils bici per dins de la ciutat és la visió d’algú que creu que la bici només serveis per passejar en cap de setmana (i que necessita kilòmetres per recorrer) i no com una alternativa de transport seriossa.

7.7. Aplicarem un esquema ortogonal a la xarxa d’autobusos, millorant les freqüències de totes les línies de manera que ningú no haurà d’esperar més de 7 o 8 minuts l’autobús.

La ciutat de Barcelona no és un plà com pot ser-ho altres ciutats europees, l’orografia i la diferència de densitats poblacionals fa que llocs on el Metro no pot arribar o on hi ha molts usuaris que fan desplaçaments molt significatius necessitin una xarxa de busos més adaptades als barris i la realitat que a una hipotètica xarxa ortogonal. L’aposta dels darrers anys pels busos de barri han donat millor resposta que qualsevol model hipotètic en una ciutat de paper que no és Barcelona, l’aposta pel transport públic ha passat per incrementar en 50 els busos en circulació i en aplicar mesures per reduïr el transport privat per l’Eixample (com l’àrea verda amb el vot contrari de CiU). L’aplicació de la xarxa ortogonal no es pot fer sense considerar tot el sistema de busos de la ciutat, i no es pot garantir que les freqüències de totes les línies siguin iguals perquè hi ha línies que tenen més usuaris que d’altres i seria fer ineficient el sistema.

7.8. Les motos podran circular pel carril bus. Un carril bus que serà molt més ample per tal de fer compatible la lliure circulació d’autobusos i taxis amb la seguretat dels motoristes.

Aquesta proposta és discutible en molts aspectes. Primer de tot perquè els carrils de la ciutat són el que són i no es poden ampliar els carrers com un xiclet sense retallar o en aparcament o en carrils de circulació. L’aposta per unes boreres més àmplies que prioritzen el principal transport dels barcelonins: anar a peu, per sobre del cotxe, no és compatible amb carrils busos molt més grans o no hi haurà espai pels carrils viaris normals i els carrils bici. A més, una circulació compartida al mateix carril de busos, taxis i motos pot portar a molts accidents, o bé la moto ocupa el seu carril completament o si des de l’Ajuntament incentivem que aquestes fasin eslaloms entre els busos fomentarem l’accidentalitat.

7.9. Cobrirem les rondes de Barcelona en aquells àmbits que permetin reduir la contaminació acústica i l’obtenció de nous espais lliures on la proximitat amb habitatges així ho requereixi.

L’Ajuntament ha fet estudis de les possibilitats de cobertura a la Ronda de Dalt a zones, com la Vall d’Hebron, que encara no es troben cobertes. Aquests estudis han concretat un conjunt de possibles mesures ja que la cobertura técnicament no és viable en alguns punts del traçat. S’esta treballant amb els veins del barri quina seran les mesures a implantar (barreres acústiques, asfalt sonoreductor, etc..), i cal un anàlisis més a fons que una mera promesa electoral.

7.10. Assegurarem una cobertura de qualitat per a tota la ciutat i garantirem un desplegament ordenat de les infraestructures de telefonia mòbil.

És un tema molt treballat des de l’Ajuntament però s’ha de preveure com afecta a la gent i no es poden fer promesses sense considerar les conseqüències.

8.1. Integrarem a la ciutat aquelles zones del Port que no tinguin activitat logística o industrial. Promourem la construcció d’un nou barri a la zona del Morrot, guanyant els espais portuaris més propers al centre de la ciutat.

És una antiga idea de Xavier Trias de fer un barri – gueto. Com sempre s’ha dit des de l’Ajuntament, Barcelona no vol guetos ni barris marginals ni marginats. La creació d’aquest nou barri és contraria a l’obertura de barris com el Raval a la ciutat.

8.8. Impulsarem els aspectes econòmics i comercials de la sanitat. El sector sanitari i el de l’atenció social és un factor potent de creixement econòmic, creador de riquesa i de llocs de treball en els països avançats. Des de Barcelona liderarem l’impuls i l’excel•lència del nostre sector sanitari.

Tal i com està redactat sembla que prioritzi el “negoci” de la salut per sobre de l’atenció sanitaria. Val a dir que cal esperar aquesta actitut de CiU que va impulsar la implantació de centres sanitaris privats i ensenyament concertat a la ciutat de Barcelona enlloc de serveis públics suficients, especialment durant l’etapa de Xavier Trias al govern de la Generalitat. També molt associat és el model sanitari que estan implantant novament des de la Generalitat que els usuaris i treballadors sanitaris rebutjen.

9.9. Reconeixerem l’excel•lència en els estudis i en els projectes de recerca dels joves de Barcelona amb l’atorgament de beques i premis, mitjançant la creació d’un certamen específic.

Aquesta idea potser és la més innovadora de tot el conjunt de mesures, igualment Barcelona Activa no es limita a fer un concurs de projectes de recerca i certamens i beques, sinò que aporta un conjunt de suport per a emprenedors que és únic a l’estat espanyol. Val a dir que Barcelona Activa o la creació del districte tecnològic fa molt més treball per la innovació i l’aplicació d’idees i per tant per a mantenir el talent investigador i innovador a la ciutat a la pràctica que qualsevol concurs. Els joves investigadors el que necessiten és poder treballar a la ciutat no concursos i premis.

10.1. Barcelona, com a capital de Catalunya, treballarà amb tots i cadascun dels pobles i ciutats del país. Desplegarem tota la nostra capacitat d’influència i projecció en benefici del municipalisme català.

Com a mesura de govern no té contingut, vol dir que ha d’obrir una oficina municipal als gairebé mil municipis de Catalunya? o que han de passejar-se els regidors de govern per tots aquests municipis fent relació amb ells? és veritat que Barcelona és la capital de Catalunya i impulsora del país, però sembla molt difícil entendre com concretar aquesta proposta en una acció de govern. Si Barcelona va bé, Catalunya també i per tant es veuran beneficiats tots els municipis del Principat, però com apliquem aquesta proposta molt bonica al paper a la realitat?

10.2. Barcelona exercirà de capital de la cultura catalana. Una capitalitat conformada en base a moltes influències i orígens, però que ha de perseguir construir un imaginari col•lectiu i identitari que tingui en la catalanitat, l’europeisme i la mediterraneitat, l’eix vertebrador del seu cosmopolitisme.

És difícil entendre aquesta mesura de “govern?”. Si es per la mediterraneitat, és en aquest mandat on Barcelona s’ha convertit en capital mediterrànea i té la seu d’equipaments de l’Hospital de Sant Pau, si es per europeisme les connexions amb Europa i el món com l’AVE per dins de la ciutat o la participació de l’Ajuntament en l’aeroport s’han fet amb governs socialistes a totes les administracions.

10.3. Ordenarem el fet metropolità, desenvolupant la llei del Parlament del Catalunya el Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Val recordar que va ser CiU qui va tallar les ales a l’Àrea Metropolitana per a que la Generalitat de Pujol no tinguès ombra, ni Barcelona ni la seva àrea protagonisme.

10.7. Barcelona impulsarà, conjuntament amb el govern de la Generalitat, el desenvolupament de l’eix del corredor mediterrani dotant-lo de les infraestructures i les relacions culturals, comercials i econòmiques que permetin consolidar-lo com una veritable regió europea.

Volen expressar lo mateix que el President Maragall amb l’euroregió? si es així Trias i CiU no és creible en la defensa d’aquesta proposta, ells van ser els que van ofegar la capital de Catalunya durant el seu mandat donant suport al PP en l’etapa on menys infrastructures es van impulsar a Catalunya, pactant un AVE que no passava per les ciutats, volent que aquest passés pel Vallès enlloc de per la ciutat, no invertint en Metro i deixant morint (i donant suport al partit que no invertia) les rodalies i regionals.