Sembla ser que he tingut una mica més de sort que l’amic Donaire amb la seva proposta de crossblogging i els bloguers de l’hortaguinardosfera som una mica més interactius que els de la girosfera.

L’amic Pere Nieto, un hiperactiu bloguer d’ICV del districte d’Horta-Guinardó, m’ha agafat el guant del repte de “crossbloguejar” i ens deleita amb aquest article que reflexiona al voltant de les esquerres. Espero que ho gaudiu… jo mentrestant escriuré el meu crosspost al seu blog.

D’esquerres

Crec que ens falta molt recuperar des de les esquerres el compromís real, la vinculació a un projecte de futur, la sensació de que la lluita per un món millor ens afecta. Crec que les esquerres, tot i que no tots amb la mateixa intensitat, hem contribuït a crear una actitud massa passiva. Hem acabat acceptant que l’objectiu és que no governi el PP, que no hi hagi restriccions d’aigua, que no s’empresoni dones per avortar o que no ens retallin massa l’Estatut (per posar alguns exemples), enlloc d’apostar per fer un govern realment d’esquerres, impulsar una nova cultura de l’aigua, garantir l’avortament lliure i gratuït (com fa 30 anys) o apostar pel dret a l’autodeterminació de tots els pobles (fins i tot per Catalunya). I això és un greu error. Si a això hi sumem el greu error, al meu entendre, de la política d’assetjament a l’entorn abertzale, la manca de perspectives de com resoldre les infrastructures a Catalunya o la sensació de “tómbola electoral”, la situació no ajuda a l’optimisme.

Quan la dreta espanyola es radicalitza i defensa de forma descarada propostes extremistes en tots els àmbits caldria que l’esquerra confrontés idees no tan sols des del “bon rotllo” sinó també des de la convicció i la fermesa en uns ideals que no podem deixar enrera. Davant de la propera convocatòria electoral del 9 de març hauria estat bé poder defensar que les esquerres de l’Estat volem construir un projecte de futur. Les febleses d’uns i els dubtes d’altres fan d’aquesta opció una aposta poc creïble. Algunes formacions no han estat a l’alçada i han comès greus errors en la gestió d’àrees fonamentals en el seu govern, altres han estat massa preocupades per debats identitaris, en altres casos les lluites internes han condicionat la política del partit, a vegades alguns partits haguessin desitjat que determinats companys de viatge a nivell de l’estat no haguessin existit, hem estat incapaços de consolidar una bona imatge de l’acció del govern de la Generalitat, hem trencat el govern tripartit a l’Ajuntament de Barcelona … massa errades i de tots plegats.

Torno un moment a l’inici de l’article. Crec que estem aconseguint que molta gent d’esquerres acabi tenint una visió molt pragmàtica de la política. L’altre dia una persona d’esquerres i amb una àmplia formació s’indignava perquè les autoritats no havien pres mesures per evitar la sequera que estem vivint. Tenia tota la raó quan ho deia. Al cap d’una estona la mateixa persona insultava a Trànsit per la seva mesura de reduir la velocitat d’accés a Barcelona a 80 km/h. Vaig intentar explicar-li que si no s’hagués fet aquesta mesura potser ell mateix d’aquí a 10 anys estaria cridant com era possible que ningú hagués fet res per reduir les emissions dels cotxes. Fa un temps en el meu bloc vaig parlar d’un nou concepte de gent, els “anarcofatxes”, els definia com persones que sota un discurs aparentment radical recolzaven els objectius de la dreta. Persones que acaben fent un discurs molt d’esquerres en l’àmbit global, però que no accepten que això tingui implicacions en el seu àmbit personal. Defensen el respecte a la diversitat però s’enfaden si el seu cotxe se l’emporta la grua perquè està aparcat a un lloc que no deixa passar a una cadira de rodes. O que defensen el medi ambient però no volen que es redueixi la velocitat o que hagin d’acceptar que hem de reduir el consum. Persones que encara canten la internacional però que no creuen que la persona que els hi fa la feina de casa hagi d’estar assegurada. I contra això també hem de lluitar, perquè sinó aconseguim desmobilitzar a la nostra gent.

No només podem aspirar a que tota la gent d’esquerres es mobilitzi massivament per la guerra de l’Irak. A casa nostra calen debats i canvis molt profunds en la política envers les dones, en la defensa dels drets laborals, en el model de consum de cara al nostre futur més immediat, en els valors de l’educació, en els drets nacionals, en les relacions internacionals … Estem veient una campanya massa centrada en qui governarà i amb qui governarà i potser a vegades oblidem una mica com volem i per a què volem governar. Cal impulsar els debats sense por, sense sectarismes i no plantejant sols les coses a molt curt termini. La proposta del Jose d’intercanviar articles als nostres blocs és una bona idea en aquest sentit. Ara també ens quedarà fer el possible per obrir debats seriosos i profunds dins de les nostres organitzacions.