La consulta de la Diagonal es molt cara

Els 2 M€ són per fer tot el sistema de votació presencial i electrònica i la difusió de les opcions, significa menys d’1€ i mig per cada persona convocada a la consulta. Els costos d’unes eleccions ordinàries són molt més grans, només en publicitat els partits polítics en les darreres autonòmiques els van financiar 9,5M€, les televisions van cedir espais gratuits de publicitat per valor superior als 10M€, el cost de la jornada electoral (obertura de col·legis, paperetes de votació, membres de mesa, etc…) supera els 2M€. La democracia té un cost,  però és molt més barata que les dictadures, pels costos socials i econòmics que hi provoquen, però per una obra que pot transformar la cara de la ciutat hi val la pena. A més gran part d’aquesta despesa (eines de votació presencial i electrònica, etc..) és reutilitzable ja que la carta municipal de Barcelona permet fer consultes d’aquest tipus als ciutadans.

L’obra es massa cara i no es pot afrontar ara en període de crisi

La reforma de la Diagonal es faria en el mandat 2011 – 2015, amb un context de superació de crisi (fins i tot els més pesimistes auguren que sortirem de la crisi el 2012), el presupost, inclouent la connexió del Tramvia vorejaria els 130M€. El pressupost municipal d’inversions del 2010 és de 800M€ i ha realitzat obres per tota la ciutat (les pots veure ara mateix a www.bcn.cat/obres ) a tots els barris i amb inversions molt diverses, el pressupost d’inversions per al mandat 2011-2015 pot absorvir aquesta quantitat sense molt esforç (no arribaria ni al 10%). La Diagonal TAMBÉ cal reformar-la perquè es calcula que si no es fa res cap al 2016 arribarà a la seva saturació i tindrem realment un problema. Si no es potencia el transport públic i la connexió el cost social de no fer-ho el pagarem amb molt més que els 130M€ que costarà l’obra, diariament els 400.000 viatgers que utilitzem la Diagonal ho pagarem amb retardaments, amb saturació, etc… pots calcular el cost/hora de cadascuna d’aquestes 400.000 persones que veuran endarrerit el seu viatge, sigui en transport públic o en privat?. A més, no dubtem en invertir en altres infrastructures com el desdoblament de l’Eix Transversal que costarà 700M€ i només afecta a uns 20.000 usuaris.

La publicitat només informa de l’opció A o B, no de la C

La Comissió de Garanties de la consulta (organ independent de l’Ajuntament) ha dictaminat que el que cal dedicar més esforç en explicar les opcions A i B, ja que el que hi ha ja és conegut i la veiem habitualment. A les fitxes de votació i a la informació de tot el procés s’informa que es pot votar, A, B, o cap de les dues. No existeix una “opció C” de votació, sinò A, B o cap de les dues.

La consulta es troba sesgada per a que surti una de les opcions (que és la que realment volen)

Les dues opcions de reforma són viables, ambdues tenen aventatges i desaventatges, les entitats de comerciants i veinals properes aposten més per l’A perquè fomenta el comerç i facilita la mobilitat més local, mentre que els que potencien l’accessibilitat i reduïr l’efecte de trinxera de la Diagonal aposten més per la B , perquè facilita més l’accès al Tramvia i divideix en dos el poder creuar la mateixa Diagonal.

Perquè només es fa la consulta per la reforma de la Diagonal i no per altres obres i carrers?

La carta municipal permet fer una consulta d’aquest tipus a l’any. Aquesta és la primera i si la gent hi participem es faran més, evidentment atenent a que aquest tipus de procesos té un cost i no es poden fer per a totes les obres de la ciutat. No es pot atacar una consulta pel fet de ser la primera. La ciutat crea sistemes de participació que s’han anat estenent. Has pogut participar en l’elavoració del Pla d’Acció Municipal i del Pla d’Actuació del teu Districte, ha sigut un procés que van participar-hi milers de persones de la ciutat i finalment es van aprovar els plans d’actuació dels districtes, que és on es decideix la inversió que es fa a cada barri, juntament amb els veins i entitats. No és el primer cop que es demana l’opinió als ciutadans de Barcelona, sí que ho és en el format de consulta, però no serà la darrera. Les grans obres de la ciutat més enllà dels processos de participació habituals, es volen fer passar per aquest tipus de consultes, complexes d’organitzar.

El col·lapse de l’Eixample que provocarà la restricció de trànsit de la Diagonal serà compensat als veins que el pateixin sota les seves finestres cada dia?

El col·lapse arribaria de no reformar la Diagonal , fer les modificacions semafòriques per a fer més àgil la mobilitat en transport públic i privat i no reforçar-ho amb transport públic. La Diagonal passarà d’absorvir 400.000 viatger a absorvir 470.000 viatgers diaris amb aquesta reforma, gràcies bàsicament a la millora del transport públic. No es talla ni en l’opció A, ni en la B , la posibilitat de circular amb vehicle privat per la Diagonal (es mantenen 2 carrils de circulació i sentit), i els canvis semafòrics permetran desviar els 11.000 vehicles (només el 8% dels que usen la Diagonal ) que utilitzen realment la Diagonal per creuar-la de punta a punta, sense provocar col·lapses a la xarxa de l’Eixample. Una Diagonal col·lapsada que a més no inclogui cap reforma, que no uneixi el Tramvia, que no permeti la modificació semafòrica, desviarà molt més vehicles a la xarxa de l’Eixample, generarà molt més soroll, i molts més problemes, tant a la Diagonal com al mateix Eixample. Podeu mirar els comentaris d’aquest post que és molt aclaridor Avinguda Diagonal, la opción C o bé, si sou molt friquis l’informe de movilitat de la Diagonal. Basicament, cap al 2016 la situació a la Diagonal es calcula que absorvirà uns 70.000 viatgers més, si s’ha de fer només amb vehicles privats i autobusos tindrem un seriòs problema, la reforma permetria absorvir aquests 70.000 viatgers al Tramvía fent que 11.000 vehicles es desviin per la resta de carrers de l’Eixample, una modificació en els semàfors de la Diagonal permetrà que la velocitat dels busos i vehicles privats vagin més ràpids i sigui més fluid el trànsit, i que les principals vies de desviament de l’Eixample hi tinguin més capacitat d’absorció i amb més fluidessa. L’alternativa a desviar 11.000 vehicles per día, es tenir 70.000 persones en vehicles privats circulant per la Diagonal i l’Eixample.

Les opcions A i B són polítiques i es fan per interessos privats

Realment l’opció “ni A, ni B” és la que més polititzada esta, hi ha interessos econòmics del lobby del vehicle privat (asseguradores, promotors, etc..), un determinat mitjà de comunicació, que no volen que la Diagonal es toqui perquè no volen que el transport públic sigui una alternativa sòlida. Darrera de la campanya contra la Reforma de la Diagonal hi ha interessos econòmics, mediàtics i polítics (Xavier Trias aprofita la consulta no per fer una proposta alternativa que podia haver presentat per endavant sinó només per fer desgast polític), que estan corrompent el seu sentit de participació ciutadana. Els que defensem la cultura de la participació no podem deixar de votar a la consulta de la diagonal (www.bcn.cat/diagonal) ni donar-los el gust de que guanyi la proposta inmobilista que només respón els interessos d’uns pocs.

Per últim vull recomanar aquest post, senzill però molt explicatiu del que significa tenir cultura del cotxe però no cultura de la gent:

http://www.diluvi.com/una-altra-diagonal-es-possible/