Article publicat a “Revista Endavant”
No faré una definició tècnica de l’ego però la podem fer de forma intuïtiva. És la nostra autoimatge, la que projectem al món, el relat que ens expliquem de què és la nostra vida i de qui som. Vull diferenciar-lo de l’autoestima, que són les avaluacions l’afecte i altres sentiments envers nosaltres mateixos.
Tots en tenim, d’ego, i ens hi refugiem. Dins l’ego ens expliquem la nostra vida de la manera més favorable, jutgem als altres amb els nostres paràmetres -sovint amb més cruesa del que mereixen- i ens amaguem darrere la nostra autoimatge. Moltes vegades, però, l’ego és colpejat: ens equivoquem i, sense voler fem mal, ens adonem que la nostra història té dissonàncies amb la realitat. Al llarg dels dies el nostre ego pateix cops i rascades i, de tant en tant, rebem un cop fortíssim o bé algú ens pica a la closca i ens diu que li estem fent mal. (…)
