Ahir es va constituir el Consell de Barri de la Vall d’Hebron en el que tinc un paper bastant significatiu com a conseller de barri. Aquesta és la nova eina de participació que s’ha impulsat des dels districtes per a poder tractar i treballar els temes que afecten més directament als barris.

Entenc que el paper que han de jugar els consells de barri és més orientat a la reflexió al voltant de les necessitats i projectes del barri que el que per el moment en alguns casos s’ha convertit: una mena d’audiència pública de barri. En això haurem de trobar tots la forma de donar-los un ús en aquest sentit.

Vam fer una presentació del mateix consell de barri, funcions, composició, etc… i el vam constituir. Per altre banda jo vaig fer una presentació del que “es cou i s’ha fet” al barri recentment: els projectes de remodelació de la Taixonera que inclouen el trasllat del mercat de la Vall d’Hebron, la llossa de la Vall d’Hebron i el seu projecte d’equipaments, les “petites” actuacions com la implantació de dos nous semàfors molt demandats, i com no, la implementació de tres dels equipaments que han vist la llum aquest mandat o que s’han afiançat aquests darrers anys: el casal de gent gran, el casal de barri i la ludoteca i els habitatges tutelats per a gent gran. No entraré ara en els detalls de la feina feta ni tan sols dels deures que tenim amb el barri… vull parlar d’un aspecte humà que molts cops no s’expliquen.

Un punt del consell de barri va ser l’elecció del vicepresident del consell. Aquesta figura surt de la representació ciutadana i associativa del barri i vàrem proposar la figura del President de l’Associació de Veïns de la Vall d’Hebron (la tendència a tot el districte és presentar el president/a de la  coordinadora d’entitats del barri si n’hi ha, sinò al president o presidenta de l’AAVV).

La situació de l’AAVV de la Vall d’Hebron és ara mateix una mica complicada. La Junta ha dimitit, encara que exercirà les seves funcions fins o bé que surti una altra candidatura o bé fins que finalitzi el calendari d’activitats que tenen previstes fins al juny. La decisió va ser explicada pel Manel Bello, l’actual president de l’AAVV de la Vall d’Hebron, i per ara, també, vicepresident del consell de barri.

L’actual junta porta 6 anys treballant. Ens hem barallat i molt amb ells. Molts cops ells no tenien raó, com al tema del CASS de la Vall d’Hebron, i d’altres sí que la tenien (entre d’altres els dos recents semàfors que s’han afartat de reclamar al districte) i han condicionat positivament les polítiques del districte. En certa mesura ells ara viuen un punt d’inflexió on reivindicacions claus s’han assolit: el casal de barri, el casal de gent gran, algunes millores urbanes que han estat reclamant. També 6 anys al moviment veinal són molts anys, és una feina poc agraida, que exigeix molt de temps personal dels que s’hi vinculen i que es troben molt cops entre la paret de l’ajuntament i l’espasa dels veïns.

Per tant entenc, respecto i comprenc la decisió que ha pres la Junta. Però com a gest magnífic va ser que el Manel Bello i la Junta no marxen deixant una taula rassa. A l’intervenció de les entitats l’AAVV va deixar-nos  a tots un conjunt de deures de tot tipus: arranjament de l’espai públic, urbanisme, mobilitat, seguretat, neteja, etc.. Un conjunt de deures i reclamacions que ens ajuden a establir les prioritats per al barri per als pròxims messos, i d’altres que són problemes que cal confrontar a un termini més llarg com les solucions tècniques per reduir el soroll de la Ronda de Dalt. Les AAVV acostumen a deixar llargues llistes de deures sempre que treballem amb elles, però en aquest cas ens han deixat gairebé un full de ruta per al barri.

Espero pel bé de tots que hi hagi una nova Junta que pugui continuar la feina de l’AAVV i que ens ajudin a implementar aquest full de ruta.