En aquesta societat on la informació és mediàtica, mediatitzada i socialitzada per innumerables xarxes socials, al final la construcció del relat acaba agafant més força que els fets en si mateix. Un exemple és com ha aconseguit quallar la idea que els llaços grocs que n’hi ha a les conselleries i edificis de la Generalitat n’hi ha posat el Govern.

Ens oblidem que la immensa majoria els hi han posat les persones treballadores dels centres de la Generalitat, que hi viuen i conviuen cada dia i que alguns s’han organitzat en les Assemblees de Defensa de les Institucions Catalanes o més conegudes com “ADIC”. Aquestes van néixer com a reacció dels treballadors de la Generalitat en contra de l’aplicació del 155. I han sigut la veu a les institucions quan els polítics es van veure obligats a callar.

Gairebé en cada centre de la Generalitat, n’hi ha una ADIC. Són ells els qui convoquen concentracions en record dels presos polítics, pengen llaços, manifestos, cartells, pancartes i mantenen viva la flama de la lluita contra la repressió. Potser són més famosos els CDR, ja que la seva feina al carrer és molt més visible, però trobo que les ADIC són un dels moviments social més importants en mantenir la lluita contra la repressió. Porten treballant dins de les institucions fa més d’ un any i mig, un treball a vegades desconegut.

Per això, quan Arrimadas, Eva Granados o la gent del PP demanen que Torra retiri els llaços, dient que els hi ha posat el Govern, s’obliden que aquests llaços formen part de la legítima llibertat d’expressió de milers de persones treballadores de la Generalitat que són els que els han penjat. No són un caprici de cap Govern. De fet les accions de les ADIC no cpoten amb el suport dels equips de Govern de les conselleries.

En definitiva, pot ser que no oblidem que l’espai públic no és un espai apolític. Que les institucions, els centres educatius, o els centres de salut tampoc en poden ser aliens a la llibertat d’expressió dels treballadors d’aquestes institucions. Voler eliminar aquesta forma d’expressió va en contra del principi més profunds i que si deixem que aquesta visió dels centres de treball com espais lliures d’expressió política afectarien també a drets fonamentals com a la llibertat d’organitzar-se sindicalment i a fer activitat sindical dins dels centres de treball, o a la mera llibertat d’expressió i organització política. En aquest sentit la Junta Electoral Central s’equivoca en avantposar que no hi hagi símbols polítics (que no partidistes) a les institucions, per sobre de drets molt més fonamentals. I d’aquesta deriva ens pot portar a tots a perdre aquests drets.

En tot cas, com a mínim, no oblidem que els llaços, majoritàriament són allà per la voluntat de les persones treballadores de les institucions, moltes organitzades en les ADIC, i treure’ls és un atemptat contra la seva llibertat d’expressió.