Article publicat a Revista Endavant
L’exèrcit italià durant la segona guerra mundial deixava molt per desitjar, excepte les tropes especials. Hi havia una elit formada per paracaigudistes i submarinistes que no tenien res a envejar als Fallschirmjager alemanys i als comandos britànics. El gran drama que van patir els paracaigudistes italians és que mai van ser utilitzats per la seva funció, no es va assaltar Malta quan l’eix podia i van ser utilitzats com tropes de línia. Entre els paracaigudistes italians hi havia el comentari que Mussolini utilitzava el vi bo per fregar el terra, en referència a l’ús que en feia l’alt comandament italià de les seves tropes especials com a tropes de línia.
Aquesta expressió es pot utilitzar per moltes coses. A la vida personal molts cops utilitzem vi per fregar el terra, és molt comú malbaratar la paciència de les nostres parelles amb manies absurdes, o malbaratar els bons sentiments dels altres amb gestos altius o de fredor innecessaris. Després ens adonem que hem cremat a la nostra parella o que amb els qui comptàvem s’han apartat farts de rebre puntades. Però aquest no és un article d’autoajuda o de creixement personal, sinó de reflexió política.
