Parece ser que los casos de corrupción (que ya existían hace un tiempo) comienzan a salir por la labor de investigación de varios jueces. Eso siempre es positivo, y evita que el criminal quede impune.
Ya mostré lo que es mi opinión general sobre la corrupción y la política.
Sólo dejaré algunas minúsculas:
– Aunque la corrupción no es algo aceptable ni lo hemos de considerar inevitable, hemos de considerar que puede aparecer en la actividad de los políticos y por tanto se han de poner las medidas institucionales para evitarlas por un lado y por el otro perseguirlo. En este sentido que Zapatero ya diera más recursos a la fiscalía anticorrupción es un buen gesto.
– No voy a ser un hipócrita y diré que la presunta corrupción del alcalde de Santa Coloma ha sido realizada por un personaje marginal del PSC, no, el alcalde de Santa Coloma era hasta hace poco un dirigente importante de mi partido y comparto la consternación y el rechazo de la mayoría de mis compañeros a la supuesta actuación de Bartomeu. De caso de ser ciertas las acusaciones, me siento avergonzado de mi compañero y dirigente, y por supuesto si son ciertas que cumpla la condena que el tribunal considere.
– He de loar la actuación, rápida y tajante de mi partido a la hora de censurar y activar mecanismos de sanción y expulsión a los presuntos corruptos. No siempre ha sido así y a veces han defendido cosas que no eran defendibles, pero en este caso, de los partidos afectados por casos de corrupción el PSC ha sido el que mejor reacción ha tenido y es indicativo que combate la corrupción.
– Si Jordi Pujol conoce más casos de corrupción, por favor, que tire de la manta y denuncie. Si realmente no los conoce y sólo ha querido extender una sombra de duda, entonces me parece lamentable. En ambos casos, sean ciertas o no las insinuaciones del ex Presidente, me parece lamentable su comportamiento: o denuncia o deja de extender dudas que no va a destapar. No sé hasta que punto alguien que dice afirmar que tiene datos sobre casos de corrupción puede ser exigida una declaración por su parte delante de la fiscalía anticorrupción.
– Aún espero que CiU considere que los dineros que pasó el Palau a la fundación Trias Fargas no fueron dados de forma legítima. Una cosa es que los convenios fueran legales y otros que fuera un uso de dineros públicos para una finalidad legítima: el dinero para promocionar la música catalana no pueden ir a financiar partidos. No acuso a CiU de ningún delito, no se trata de eso, sinó de falta de ética que es una cosa diferente. Entiendo que dineros que ya se han gastado sean difíciles de retornar, pero como mínimo que haya un reconocimiento a que este dinero no debería haber terminado en CiU y un compromiso a que desde CiU y la Fundación Trias Fargas esto no vuelva a pasar.
– Lamento la falta de ganas de aclarar por parte de Xavier Trias si su campaña electoral del 2007 y si el regidor Antoni Vivas estuvieron empañados por la trama del señor Millet. Tan sólo y después de un largo debate en Facebook con personas del equipo directo de Trias y con el propio Trias, aclararon que ni Vivas ni la campaña del 2007 tuvieron nada que ver con la trama de Millet. Es triste que se den explicaciones de esta manera porqué el resto de la ciudadanía no tiene porqué perseguir el Facebook de Xavier Trias para estar informados de estos temas.
– Que la mano izquierda y derecha de Pujol les hayan pescado junto al alcalde de Santa Coloma, debería requerir también alguna reacción más sólida de rechazo por parte de CiU. Su forma de hacer ver que esto no va con ellos me parece triste, en la asunción de responsabilidades y la petición de responsabilidades el PSC muestra mayor contundencia.
– Lo del PP no tiene nombre. No por los casos de corrupción o los casos que no lo son pero moralmente son denunciables, puedo entender que en un partido se cuele un caradura a aprovecharse, sinó por su no-reacción y por sus ganas de justificar lo injustificable.
– Quien crea que esto en el sector privado no ocurre o es un iluso o nos hace tragar ruedas de molino. Tan sólo hay que ver el fraude inocente al que directivos de la banca y de grandes empresas nos han sometido a media sociedad o las numerosas empresas que son gestionadas para beneficiar a los directivos y no tanto a sus accionistas o sus trabajadores, ¿o es entendible que los directivos de las empresas españolas estén entre los mejor pagados y en cambio sus trabajadores no y estas empresas tengan una mala productividad?.
– No toda la política ni toda la actividad económica está corrupta. Esto no es así, hay personas honestas y muchas tienen poder. La política no elimina a los que son honestos, sinó a los que no se saben mover en la fontanería del poder, que no es lo mismo. Hay personas hábiles y a la vez honestas, sinó no habría impulsos de transformación serios en muchas ciudades ni propuestas que choquen con los intereses de grandes o de muchos pequeños. La política no premia demasiado al osado pero al final algunas veces el talento y la honestidad vienen ligados de la mano. Hay políticos que dedican más horas y esfuerzos de los que jamás se lo pagarán por el mero hecho de cumplir un programa y un proyecto.
– La corrupción que vemos en la televisión no nace nunca en un vacío, comienza por el abandono que hacemos cada uno de nosotros de la política, la falta de respeto por lo público, la dejadez por el interés general. La corrupción que tanto nos escandaliza tiene sus raices en acciones pequeñas de las cuales nosotros también somos partícipes.
Más artículos relacionados
Diferencias entre las huelgas francesas y las huelgas españolas
Infografia, el fracaso de la reforma laboral en el ámbito de la negociación colectiva
Deconstruyendo la reforma laboral I: ¿qué objetivos se consiguen modificando la indemnización por despido?
¿Reformas laborales para afrontar la crisis o para debilitar el poder negociador de los trabajadores?
Convergencia Democratica de Catalunya ja ha actuat en el tema de Prenafeta i Alavedra, busca per diaris o digitals i ho veuràs.
Tema del cas Millet, que jo sàpiga ni la Trias Fargas ni CDC estan dins del sumari de la fiscalia que porta el cas. Ni cap jutge ha acusat ni Trias, ni Vives, ni a la Trias Fargas de res. Per tant no hi ha delicte.
Per altre banda, Antoni Vives mai ha dirigit cap campanya de Xavier Trias a les eleccions municipals.
Marc:
Cal que hi hagi un sumari per a aclarir coses? Semblen els mateixos arguments dels vestits del President valencià, o més proper la demanda de papers per un solar a l’ajuntament de Badalona. En aquest cas, l’alcalde va sortir a donar explicacions i aclarir, encara que el sumari no l’incloia a ell en cap sumari.
Hi ha una diferència entre “estar enmerdat legalment” i que una ombra raonable de dubte t’hagi empastifat i que no s’aclareixi res. Que els diner van arribar a la Trias Fargas no ho nega ningú, que aquests supossadamente es van fer legalment sí, però moralment és mol qüestionable.
I encara que Vives no hagi dirigit la campanya de Trias (ho he dit aquí?, nop) sí que ha estat a la direcció de l’Orfeó i ha sigut un home de confiança de Xavier Trias i la Trias Fargas va financiar un llibre de precampanya de Xavier Trias, lo suficient com per a fer un aclariment públic en aquest sentit, més quan se l’ha demanat des d’instàncies polítiques.
I sobre Prenafeta lo primer que va fer CiU va ser negar que fos algú a CDC enlloc d’obrir-li un expedient.
José,
Estic d’acord amb la major part de coses que dius al teu article, com la ràpida i contundent resposta del PSC, però n’hi ha algunes que no. Només parlaré d’aquestes.
I tu més. Quan algún partit està esquitxat de corrupció és molt habitual dir que els altres ho estan més. És una resposta absolutament infantil i que no dignifica al que la fa. Jo sóc responsable de tots els meus actes independentment del que faci el meu veï.
Corrupció. He buscat a la Wikipedia en castellà, i sobre la corrupció és simptomàtic parla de “corrupció política” i les altres accepcions d’aquesta paraula no tenen res a veure amb el tema. “corrupció lingüística” o “corrupció de dades”. Jo definiria “corrupció” com la pràctica que, de manera amagada, fa algú o alguns per tal de perjudicar els interessos dels que teòricament defensen. No estic d’acord amb la barreja que sobre aquest tema fas d’algunes pràctiques bancàries. Jo no vull defensar als dirigents de certs bancs però és clar que aquests de manera pública tenen unes retribucions pactades. Si creus que són incorrectes hauries de promoure algun canvi legislatiu per limitar certes retribucions (segur que tindràs el meu suport) o denunciar davant la justícia si creus que hi ha pràctiques il.legals.
Transparència. Crec que entre tots haurien de millorar les pràctiques anti-corrupció. Segur que tu també hi pots aportar.
Manel:
Parlo d’un fraude inocente, igual que el parlava Galbraith (que era un economista de gran prestigi que va treballar pel govern dels EEUU entre d’altres, no un antisistema radical) o que resenya Pimentel un altre poc sospitós de ser un socialista que odii l’empresa privada, i és el que jo trobo a l’empresa privada, que es tolera, s’acepta i a més és legal.
Ja sé que quan es parla del sector privat, esencialment la banca, surts a defensar-ho, però això no em treu que les pràctiques dels dirigents bancaris, sense que siguin ilegals (tampoc ho és, pel que sembla, rebre diners destinats a promoure la música per a un partit o rebre vestits d’amics quan ets President), no deixen de ser moralment qüestionables. Molt qüestionables. I puc fer el que em doni la gana, com per exemple dir-ho perquè no sé quin canvi legislatiu pot haver-hi a un país que pugui limitar el poder dels directius en les grans empreses ni això és cap delicte, i dir que hi ha un fraude inocent quan tenim els directius millors pagats d’Europa quan les nostres empreses no són tan competitives com per poder pagar-los.
Ho torno a dir, hi ha una diferència entre el que és delicte i el que és deshonest o clarament un abús d’una situació de poder com la que tenen els directius (dels bancs inclosos) sobre els seus accionistes.
José
Jo sóc un defensor del sector privat, i crec que el sector públic, necessari per algunes àrees, a vegades fa que el sector privat no funcioni. El sistema capitalista, en el qual viu la major part del món, és un sistema que fomenta el sector privat.
Jo defenso la banca, perque la conec ja que sóc un “jefecillo” = mindundi, d’una Caixa d’Estalvis, de la qual n’és President un company teu de partit. Tot i que porto molts anys he conegut pocs casos en que algú s’hagi embutxacat diners d’altres. Aquests casos són corregits immediatament que és coneixen i suposen l’acomiadament “definitiu” del qui ho fa, no una “suspensió” temporal de militància.
Crec que la corrupció és una cosa que no cal confondre amb actituds poc étiques, però legals, que es poden produir en altres sectors. La corrupció, sempre és il.legal i a sobre no és ètica.
Sí el sistema capitalista en el qual vivim molta gent pot tenir un gran sector públic com a Suècia o un sector minimitzat com a Rusia on el sector públic literalment s’ha volatilitzat.
Jo no soc defensor del sector privat com tampoco ho soc de l’aire o del bosc, forma part del sistema i punt. No crec que en general hagi de beneficiar al “sector privat” si no és quan genera externalitats positives, perquè en general als païssos on al sector públic se li ha dit que no faci la labor de control és on aquest sector privat mostra la seva pitjor de les cares… En definitiva com diu Hayek “que la defensa de la libertad de empresa no sirva para justificar injusticias”.
Però anem a pams… segurament el President de la Generalitat VAlenciana no anirà a presó, no va fer cap delicte, altre cosa és que no sigui ètic, veus com es pot ser corrupte i al mateix temps fer in stricto senso legalitats?
Però, continuant per “a bingo” hi ha una corrupció pública, i altre és un fraude inocente molt clar… com el que ha fet la banca a donar pasta a qui no la podia tornar, o no?, la crisi financiera no ha sorgit del no res, sinò precisament d’un sector privat amb pocs controls públics (Krugman dixit… mira que jo sempre referencio en economistes de tots colors) o el que fan els directius de moltes empreses que juguen a la contra dels seus accionistes, això sí, totalment legal. I dir que al sector privat això no passa és fer empassar rodes de molí. O es que el descobriment de les dobles comptabilitats és un invent meu? o és que el frau fiscal (molts cops tapats des del teu sector) és en aquest país irrisori?
No vull llençar una ombra de sospita a tot el sector privat, la majoria de la gent i empresaris són honestos, però si us plau no em diguis que això no passa al sector privat perquè no t’ho creus ni tú. Saps que és el frau innocent? doncs que en el moment de màxim creixement dels llocs de treballs el pes del salaris en la riquessa del país va minvar, i aquí esta gran part del perquè la crisi a Espanya i Catalunya durarà un any més. El tema es diu PELOTAZO i apropiació dels beneficis d’un sector molt petit de la societat (diguem-ne directius). Tenint els polítics que menys cobren d’Europa, els treballadors que cobren sobre la mitjana dels treballadors de la UE (sí, contant les noves incorporacions), com podem tenir els directius que cobren més i fins fa poc el major nombre de milionaris?
PELOTAZO, aquest és un bon frau innocent que el sector privat ens ha brindat. Hi ha pelotazos públics que són delictes, i d’altres que no ho són per ser privats, però que generen externalitats negatives com que els preus de les vivendes han crescut per sobre del que l’hauríem fet crèixer els que les compravem per viure.
Si us plau, no cal ser un alterglobalitzador, sinó només tenir una certa visió de l’economia keynesianista o fins i tot lliberal clàssica per veure que el que deia Galbraith, el que ressenya Pimentel, el que ens diu Krugman o el que ja avisava Antón Costas no anaven massa desencaminats.
Jo com a mínim no he fet cap festa conmemorativa ni he aplaudit a qui a jugat a portar-se uns quants centenars de milers d’€ a la butxaca… i en aquest sentit tinc la consciència neta. No ho sé si els bancaris ho poden dir (siguin del color polític que siguin, si es que un bancari té color polític quan vol fer calers). Per molt legal que tot ho sigui.
Però, clar, lo fàcil és dir que la política és pitjor que la societat, quan aquesta societat més bé encara no té els polítics que es mereixeria pel nivell de corrupció i tripijoc que hi ha al sector privat. Perquè, entre d’altres, darrera d’un polític corrupte hi ha un corruptor privat, bé, excepte en el cas del Palau, on tot va ser en el mateix sector de la classe política nacionalista catalana, molt conservadora i de bona família, però que els calers per promoure la música catalana han servit per financiar una fundació d’un partit molt català, molt ben assenyat i molt conservador. Tot això, sí, legal… però molt poc étic.
Parlem d’ètica? podiem fer-ho… i llarg.
José
La veritat és que en aquest article teu vam començar parlant de corrupció, i amb els diversos comentaris hem acabat parlant de la bombolla immobiliària, de la crisi a Espanya , de la diferència de sous entre els treballadors i els dirigents.
President Camps. En relació al President Camps, jo no hi tinc res a veure excepte en la coincidència del cognom, crec que és diferent que es pugui demostrar les il.legalitats que ha fet, i que aquestes el portin a la pressó. Dins de les bones pràctiques contra la corrupció caldria que estigués establert quin és el límit de l’import màxim per acceptar un regals d’algú. Si jo t’invito a fer un café i tu ho acceptés ets un corrupte ?. Evidentment no. (per cert el cafè el tens pagat sempre vulguis). Si jo et regalo un DVD i l’acceptés ets un corrupte ? (crec que tampoc). Però si et regalo un pis (doncs crec que sí). És un problema de límits, jo crec que un “vestit” i de la categoria que eren hauria de ser delicte. Altra tema és que això es pugui demostrar i es pugui enllaçar la recepció de regals amb conductes afavoridores a determinades empreses dins de la Generalitat Valenciana. Per cert, jo crec que el tema dels vestits és la punta de l’iceberg i pot passar com Al Capone que finalment va ingressar a presó per frau fiscal.
Crisi financera i immobiliària. En aquest tema cal ser seriosos i dir que la majoria de gent ha participat en la festa prèvia que les van provocar. Els constructors, (tothom era constructor), els Ajuntaments, als quals anava molt bé la recaptació per a les llicències d’obres, els industrials que treballaven al voltant de la construcció, la gent que especulava amb pisos, i també per suposat les entitats financeres. Però la majoria de gent pensava que els pisos seguirien pujant i per tant, era una bona opció comprar un pis a Barcelona de 3 habitacions per 500 mil €. Quan no calia ser gaire intel.ligent per a veure que aquests preus no els podien pagar la classe mitjana. Aquesta crisi està produïda per l’avarícia i la supèrbia de la gent. Aquesta crisi la pagarem tots en rebre una pujada d’impostos, la pagaran els que estan entrampats amb pisos amb altes hipoteques, els que vulguin canviar de pis i els treballadors i empresaris que perdin la feina o la seva empresa. Per tant, discrepo de la teva opinió que el PELOTAZO l’hagi fet en exclusiva el sector privat, ja que el públic també hi ha contribuït.
Cal assenyalar que el Govern de l’Estat Espanyol estava molt orgullós del bé que funcionava la nostra economia basada en el totxo. Per això sortirem més tard de la crisi. Això ja ho vaig escriure en algun dels nostres intercanvis dialèctics.
Frau innocent. Quan jo faig actuacions que van en contra de l’empresa en que treballo, si es detecten, és motiu d’acomiadament. Com ho hauria de ser que un directiu vagi en contra dels seus accionistes. Altra cosa és si es pot demostrar o no. Però va en contra de les normes empresarials i per tant ha de suposar l’acomiadament.
Tot el que diu Galbraith, Pimentel, Krugman hi estic d’acord, el que passa és que jo no penso que això sigui corrupció.
Corruptes i Corruptors. Estic bàsicament d’acord amb tu que la majoria de corruptes, exceptuant el cas del Felix Millet, necessiten corruptors privats. El que passa és que generalment sempre hi ha un corrupte polític, i es difícil el cas que corrupte i corruptor siguin del sector privat.
És una vergonya que el fet que el Palau pugui legalment fer donacions a tercers quan ell en sol.licita. De tota forma de legal res, ja que el Millet no tenia autorització interna per a fer-les.
Una abraçada,
Vale, estem d’acord que pot haver-hi corrupció encara que això no sigui cap delicte. Recordo una anècdota d’un alcalde danés que va haver de dimitir perquè va pagar amb la VISA de l’ajuntament un dinar de 30€, i en aquest sentit el tema Camps, Palau, o d’altres que han afectat a altres partits no s’han solventat als tribunals però caldria una resposta enèrgica per part dels responsables polítics i exigir dimissions.
Sobre el pelotazo, és veritat que tots hem jugat, però trobo més responsabilitats en uns que en altres, jo tinc un nivell d’informació i coneixement X, el meu banc és un coneixement Y, sent Y >> X i el risc que jo asumeixo és Z i el que assumeix el banc és W sent Z > W (jo puc quedar entrampat de per vida, el banc perdre diners i quedar-se un pis). Per tant els bancs tenen més responsabilitat en la crisi que jo o que els particulars.
També és veritat que els ajuntaments tenen quelcom a dir, sobretot aquells que el seu pressupost depén molt de les llicències (en aquest sentit l’Ajuntament de Barcelona no és dels que més depén, ja vaig escriure d’això), i en això també hauríem de trobar diferències i el miracle valencià i murcià caldria analitzar-ho.