Publicat a “Revista Endavant”

Una part de la meva feina com agent encobert del CNI és valorar com avança o retrocedeix el moviment independentista. Els darrers anys, una de les principals amenaces que he hagut d’analitzar és com l’ANC i Òmnium començaven a ocupar els espais compartits entre independentistes i no independentistes. Al CNI creiem que amb aquesta estratègia el moviment independentista pot eixamplar la seva base i no hem sabut mai com evitar-ho.


La campanya “Un país normal” ens va acollonir molt. Els d’Òmnium van aconseguir apropar el sobiranisme català a un munt d’entitats. Gent que mai parlava d’independència van participar del debat sobre el que podria ser viure en un país independent, sense les ingerències d’un estat que no els entén. Sense campanyes d’aquest tipus, moviments socials gens independentistes mai haurien donat suport al dret a decidir.

Segueix llegint a la Revista Endavant