Aquest post és una versió en format article de la “xarla TED” que vaig fer en el marc de l’edició del 2017 del TEDxREUS

No m’agrada començar un article amb males notícies, però em veig obligat a fer-ho, si avui t’has mogut en qualsevol vehicle conduït per un humà, t’han manipulat de forma que ni ets conscient. Comencem malament si hem de parlar de lluita posant el focus en què ja hem sigut manipulats en el trajecte a la feina o a la facultat o a casa. Però, és que l’article va de manipulació que és el mecanisme més fàcil que tenim uns humans sobre uns altres perquè fem el que és necessari perquè funcioni la societat. A més té molta menys mala fama i genera menys rebuig que la coacció.

Això que dic, no és una idea meva, ja va descriureu Chomsky que en les democràcies no es pot controlar a la gent per la força, i per tant perquè no percebem que estem vivint en condicions d’alienació, opressió o subordinació és necessari modificar la nostra consciència. O sigui manipular-nos i enganyar-nos.

Aquesta idea no és nova de fet, George Orwell a Homenatge a Catalunya ja va escriure el 1938, “A Espanya vaig veure per primer cop com les notícies de premsa no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols a la relació que es pressuposa en una mentida corrent”.

Però no vull satanitzar l’engany i la manipulació com només una eina del poder, també els lluitadors i els dissidents la utilitzen, un exemple molt proper l’hem trobat durant l’1 d’octubre en les mil i una formes enginyoses d’amagar urnes i d’emmascarar vots. Hem vist romàntics recomptes a la llum de frontals, urnes amagades a cadires de rodes o col·legis que de cop i volta estaven celebrant la festa de la carabassa, i si apareixia la Guàrdia Civil es podia dir “aquí no está pasando nada señoragente”.

Els gestors de lo públic es troben en la tessitura d’optar per diverses vies perquè els ciutadans fem el que ells creuen que és el millor per la societat: la persuasió, la coacció, la mentida i la subtil manipulació del nostre inconscient. Vull diferenciar la mentida i l’engany que pot ser derrotada per la reflexió i la nova informació, de la manipulació perceptiva i emocional on la racionalitat i la reflexió no la pot aturar.

Aquest tipus de manipulació no és nou, de fet ni tan sols els éssers humans l’hem inventat. Podem aprendre de la natura i d’altres éssers vius com utilitzar aquesta manipulació perceptiva i emocional. L’ús de colors, camuflatges, sorolls, olors, senyals químiques entre éssers vius per a manipular el comportament de rivals, depredadors, preses o parelles reproductives és quelcom que ja coneixem.

El que coneixem molt menys és com aquesta manipulació perceptiva i emocional pot facilitar un comportament col·lectiu ordenat per part de molts individus que tenen un comportament aparentment caòtic. Els formiguers poden actuar com els equips de rescats dels bombers o d’enginyers de ponts, els estols d’estornells fan dances que ni el ballet del Boshoi, els bancs de peixos fer maniobres de natació sincronitzada i fins i tot els fongs resolen algoritmes i laberints, tots mostrant un comportament col·lectiu aparentment intel·ligent sense que hi hagi un centre de decisió o una coordinació conscient. Aquí la manipulació perceptiva i emocional amb senyals visuals, sonores i químiques, i aconsegueix aquesta coordinació no planificada i tenir un comportament col·lectiu intel·ligent.

Els humans podem planificar, dissenyar, tenim la capacitat de reflexió i pensament, però a vegades aquesta juga a la contra nostra, i ens comportem de forma menys intel·ligent que el fong o les formigues. Les persones som resistents al canvi i a la influència, en àmbits on ens creiem competents. Aquest creure que sabem fa menys efectives millores tecnològiques en seguretat. Per exemple els GPS gairebé no han reduït el nombre de rescats que s’han de realitzar a persones perdudes per la muntanya. Els excursionistes saben que el tenen i deleguen la confiança en ell, en lloc d’orientar-nos per l’orografia o amb mapes delegem tot en la màquina, i quan falla el GPS ens perdem. No només això, arrisquem més només perquè sabem “que en cas de perdre’ns tenim el GPS”.

Podem utilitzar el que sabem que fan altres éssers vius, sense cap planificador central per a aconseguir un comportament col·lectiu intel·ligent allà on la nostra capacitat de reflexió ens juga males passades. Resulta que els humans ja ens comportem així en alguns casos: l’agrupament de comerços a una ciutat, l’organització aparentment ordenada i coordinada de grans parts de l’economia i també molts aspectes del trànsit és una mostra d’una intel·ligència col·lectiva inconscient, fruit de l’auto manipulació que ens fem els humans. Des de fa unes poques dècades sabem quins mecanismes activar i com manipular inconscientment, per aconseguir comportaments col·lectius a favor nostre. I això té aventages, ja que evita haver de recórrer a altres mecanismes per modificar el nostre comportament com la coacció, la persuasió o a l’engany.

Un dels àmbits on aquesta manipulació pot jugar a favor nostre és en la circulació i el trànsit. Circular sigui com a conductor o vianant som inconscientment competents. Circular és una acció en conjunt complexa, però plena de petits elements, hi ha eleccions puntuals i accions físiques i mentals molt senzilles que les fem inconscientment. Només els conductors novells circulen de forma conscient i pensant cada acció, però un cop interioritzat circulem per instint. Això és bo perquè no hem de dedicar moltes energies mentals a circular, però també ens fa obtusos a la nova informació. Fes aquesta pregunta a dins d’un grup: qui es considera un conductor per sota de la mitjana? Et mostrarà un absurd estadístic, la gran majoria es considera que és un conductor per damunt de la mitjana.

Clàssicament s’han aplicat dues formes de corregir-nos, la coacció: multes, retirades de carnet, pèrdua de punts, i la persuasió: campanyes de conscienciació, cursos de formació viaria, etc.. Però els efectes sempre són molt més petits que els previstos. En els darrers anys, però, s’ha sumat a l’arsenal de polítiques de mobilitat mecanismes de manipulació perceptiva i emocional.

Hi ha molts exemples on s’aplica aquesta manipulació perceptiva. Allà on volen que reduïm la velocitat pinten les ratlles discontínues més juntes per fer-nos creure que anem més ràpidament del que realment anem, les autopistes es dissenyen amb un mínim de corba per incomodar al conductor i fer així que estigui atent i en vies urbanes on hi ha accidents es dissenyen els carrils més estrets perquè tinguem por i posem tots els sentits.

Explicaré un exemple molt més en detall de com la solució clàssica i la de manipulació s’utilitzen amb diferent èxit. El problema és un clàssic de la mobilitat: com fer que els vehicles redueixin en una carretera quan aquesta travessa un poble. I mirarem quatre solucions, amenaça de sanció i persuasió forta, lleu, model perceptiu francès i model perceptiu escocès.

Si veiem les dues següents fotos, aquest és el model d’amenaça de sanció i persuasió. Senyals de velocitat, en algun cas fins i tot amb saturació, un radar que mesura la velocitat i et diu “alerta”. La primera, feta al encreuament de dues carreteres nacionals a Almeria és un abús de l’arsenal informatiu, fins al punt de la saturació, parteix del precepte de com més senyals millor. La segona a Catalunya, tot i ser més subtil és la típica persuasió (vas massa ràpid, amic) amb l’amenaça de sanció.

Aquestes dues rotondes són a França, la primera a Bourg-Madame en la nacional que ve de Porte de Puymoreins, i la segona a Aus Thermes, també en el encreuament de dues carreteres nacionals. Tot i ser carreteres nacionals dins de poble, gairebé cap senyal de velocitat, cap amenaça de sanció, en canvi sí els senyals de direcció típiques de les nacionals franceses. El que comuniquen de forma precognitiva és que estàs en un poble, tens la sensació que l’avi Pierre creuarà aquesta rotonda amb una baguette i no et veurà, que el millor que pots fer és afluixar la velocitat, fixar-te en les flors de les jardineres. No calen barreres reductores de velocitat, ni radars, ni senyals. Queda molt clar que a partir d’aquesta rotonda has d’anar poc a poc, ja que és a un poble.

En aquesta trobem el model escocès, a Stirling, aquesta solució genera una total sensació d’alerta al conductor, no preveu que farà cap vehicle que va en sentit contrari, ni sap molt bé com agafar aquest vial. El que provoca és la plena atenció del conductor en la via i una reducció notable de la velocitat. Si ens fixem, no hi ha cap senyal de velocitat a l’entrada de la via, sinó a la sortida, on el dibuix torna a ser recte. Aquest model és tan efectiu que fins i tot es vol utilitzar en el disseny de pacificació de vies per introduir ciclistes a Austràlia o una versió encara més exagerada s’està utilitzant a Singapur per fer reduir la velocitat abans d’arribar al pas de vianants.

Perquè una la solució de manipulació perceptiva és més eficaç i eficient? El problema de la sanció+persuasió és que els senyals no les veiem totes, moltes passen desapercebudes. A més l’amenaça de sanció ha de ser creïble, allà on creiem que no hi haurà cap multa o no hi ha radar molts cops ens saltem els límits. Les altres solucions són molt més efectives per dues raons, curtcircuiten la capacitat que tenim els humans d’utilitzar la raó per a sabotejar els esforços dels mecanismes de seguretat i per un altra part parlen a la part inconscient, emocional i perceptiva de la conducció. Recordem que la circulació és una activitat majoritàriament inconscient.

En un futur els humans serem substituïts parcialment a la conducció per actors una mica més intel·ligents que nosaltres: robots i vehicles auto conduits. En tot cas els humans no desapareixerem com a usuaris de la via, serem ciclistes, vianants i passatgers i els mecanismes de manipulació continuaran sent necessaris. A més les màquines s’adapten fins i tot millor que nosaltres a aquest tipus de comportament intel·ligent emergent, com el de les formigues o els estornells. En un futur a la via veurem molts mecanismes de manipulació perceptiva i emocional per a nosaltres i electrònica per als vehicles automàtics. Els futurs gestors de la mobilitat ens manipularan a nosaltres i també a les màquines.

Torno ara a una visió més general. Aquesta manipulació que he detallat, és cada cop més freqüent. Orwell no podia imaginar als anys 30 com algoritmes i models matemàtics controlarien molt del que fem, Chomsky ni n’era conscient al parlar de la seva teoria del control social en democràcies que hi hauria aquest tipus de manipulacions perceptives. Avui no només circulem manipulats, naveguem per internet i ens informem segons uns algoritmes no dissenyats per un poder democràtic sinó per empreses privades com Google o Facebook. Avui la selecció de notícies no només respon als criteris dels periodistes i dels mitjans de comunicació.

No som tan intel·ligents com creiem, no ho fem tot tan bé com creiem i utilitzar aquesta part irracional i inconscient a favor nostre, per un benefici individual i col·lectiu és quelcom positiu, però no deixen de ser mecanismes que es poden girar en contra nostra i de les nostres llibertats. Un dels reptes de qualsevol moviment que vulgui lluitar i millorar la societat també haurà de contemplar com exercir un control democràtic d’aquesta manipulació.

Moltes lluites del passat han tingut com a objectiu limitar la capacitat que cap tirà exerceixi la violència i la coacció o la defensa de la llibertat d’informació i de premsa, però qualsevol lluita present i futura també serà per a tenir un control democràtic d’aquests mecanismes de manipulació.

Lluita, no deixis de fer-ho. Però recorda que estàs manipulat de forma que ni la teva raó li costa de adonar-se compte. Lluita però amb la consciència que a més de lluitar contra els efectes de la repressió, la coacció i la mentida, també lluitaràs contra la manipulació precognitiva que algú intentarà utilitzar a la teva contra.