Como algunos (los de Horta-Guinardó como mínimo) sabéis, el ayuntamiento de Barcelona intentó impulsar la aprovación inicial de la modificación de Plan General Metropolitano del Carmel que fue rechazada por la oposición (ERC, PP, CiU).
Esto ha provocado un revuelo en el barrio del Carmel ya que algunos vecinos vieron unos planos, publicados en la prensa, en la que veían como su vivienda estaría afectada; en el inri que además la administración no podía darles ninguna respuesta ya que, al no existir tal aprovación, no existe ninguna afectación.
Nos encontramos con unos vecinos que no tienen respuesta firme a sus inquietudes ya que la administración no puede informarles de si están afectados o no al no existir aprovación inicial y por tanto, todos, de facto, están sin afectar (a menos que tuvieran una afectación previa). El hecho es que hay vecinos que temen que pueda pasar con sus viviendas y la administración no puede decirles si definitivamente quedan o no afectados. Un gobierno que intenta negociar con una oposición que le ha dado (en el caso de unos más que otros) de sumarse al carro de la demanda vecinal por la demanda vecinal.
En definitiva no hay PGM pero sí vecinos con la percepción de que es posible que queden afectados. La situación la definen bastante ampliamente la entrevista a la regidora Elsa Blasco (ICV) y en el blog del Conseller Tècnic, Pere Nieto (ICV).
El debate en cambio puede existir ya que hay diversos niveles de este:
a) Principios básicos del PGM, objetivos generales, ¿qué queremos mejorar en el barrio y que el actual entramado de calles y edificios no nos permite?
b) Actuaciones concretas que aplicarían los principios generales.
c) El nivel de “daños” que se provocan a los privados por buscar un bien común y general en una determinada afectación y ver si el interés general justifica la afectación y perjuicios al privado.
d) Que tipo de compensación y derechos tienen los afectados en el caso de que lo esten, hasta cuanto la administración ha de retornarles por el perjuicio que sufrirían.
Bien, sin aprobar el PGM no hay nada que discutir a nivel b) y c) ya que esto forma parte de las alegaciones y negociación con los vecinos una vez aprobado inicialmente, sí en cambio es posible que este debate se dé entre los grupos municipales de cara a la aprobación inicial.
Sobre d) aún hay menos que debatir, no sabemos ni que afectaciones concretas hay que hacer, menos aún se puede comenzar a hablar de indemnizaciones, realojamientos, etc… Es obvio que esto es de las cosas que más puede importarles a un posible afectado, pero sin aprobación inicial no hay nada que debatir, además, existe legislación y derechos que son inalienables y que protegen al propietario o inquilino y la administración tiene obligaciones y leyes que respetar para poder hacer una expropiación parcial o total en caso de que sea necesario.
Aún así, la opción a) está abierta al debate, incluso para la oposición del ayuntamiento… ¿porqué el ayuntamiento se mete en el berenjenal de querer afectar a X vecinos que viven tranquilamente en sus casas? En esto podemos discutir y hablar, tanto con vecinos como con personas interesadas en el futuro del Carmel. Sin necesidad de entrar punto por punto, podemos, y estoy seguro que llegar a un punto de encuentro tanto la oposición como los vecinos como el gobierno sobre los aspectos generales que el Carmelo necesita y se pueden solucionar con una modificación del PGM (luego ya sería otra cosa el debate de “cómo” se consiguen esos objetivos… que formaría parte del debate de cada afectación concreta y actuación prevista en la propuesta del PGM que eventualmente se aprobaría en el ayuntamiento).
Entremos en los objetivos básicos que se buscan y que requieren modificaciones del PGM:
– Mejorar la accesibilidad general respecto a la ciudad y dentro del barrio. Hay cosas que se pueden hacer mediante pequeñas acciones (escaleras mecánicas, reforma de una calle para reducir una pendiente, pero otras requieren afectaciones como ha pasado en el caso de la abertura de la calle Fastenrath.
– Incrementar las zonas disponibles para crear nuevos equipamientos para el barrio. Actualmente hay problemas de ubicación física de diversos equipamientos (por ejemplo una guardería) ya que en el Carmelo no disponemos de suelo suficiente para hacer equipamientos que requieran cierta superficie.
– Incrementar el número de espacios públicos sin edificar: parques y plazas. ¿Es discutible que el barrio del Carmel carece de estos espacios? ¿Queremos que haya más plazas y parques?. También, ¿queremos más zonas de aparcamiento público?, para ello se requiere espacio, espacio que hoy no está disponible.
– Intentar eliminar la infravivienda y las viviendas de baja calidad. Para ello está claro que una forma es la afectación total y el realojo de los vecinos, en otros casos una mejora en el solar de al lado permitirá abrir espacio para más ventilación y sol.
– Generar suficiente vivienda protegida para realojar a los vecinos afectados para evitar que tengan que marchar del barrio.
– Acabar con puntos negros y calles sin posibilidades de accesibilidad, zonas donde los servicios urbanos no pueden acceder.
Sobre esto podemos debatir y discutir, hoy mismo, entre los interlocutores que tocan, obviamente (mi propuesta de debate desde el blog es una llamada a él, una indicación sobre donde podemos comenzar a ponernos de acuerdo todos). Incluso los amigos de CiU y PP que son propensos a sumarse a las demandas vecinales sin plantear alternativas distintas a ellos (es lo fácil, si me sumo a los que no están de acuerdo obtendré su aplauso) obviando que si un día quieren gobernar la ciudad tendrán que encontrar un punto de acuerdo entre el interés general y el privado y no sólo sumarse a los diversos intereses privados. Y es que a algunos partidos de la oposición les cuesta darse cuenta que la suma de intereses privados no tiene porqué dar un interés común coherente y que beneficie a todos y no deje a nadie en la estacada (porqué sinó no tendríamos containers de recogida de basura ya que nadie los quiere bajo su ventana)… El ejercicio que le tocan a los responsables municipales del PSC e ICV es duro, pero también a la oposición de siempre y a la nueva de ERC… Los vecinos que podrían estar afectados requieren que cómo mínimo en lo básico nos pongamos de acuerdo, hagámoslo.
Pero también hagamos partícipes a los vecinos y a los posiblemente afectados el porqué se quiere hacer esta modificación del PGM para que así, cuando toque negociar punto por punto cada una de las afectaciones y responder las alegaciones, al menos los principios básicos puedan ser compartidos y entendidos.
Más artículos relacionados
Respondiendo al ciberactivismo contra el PGM del Carmel: Sector de Dante-Llobregós será un espacio verde, abierto y público
Indepes en las primarias de Barcelona o real politik para independentistas bienintencionados
Consecuencias en la salud del aire de eliminar la limitación de la zona 80
Los primeros presupuestos de Trias: no hay austeridad, más gasto ordinario, más endeudamiento, menos ingresos y menos inversión
Benvolgut Jose,
efectivament hi haurà debat i hi haurà negociacions, i sí, la veu dels veïns tindrà un paper, que en el cas del grup d’ERC no serà el paper de donar-los la raò en tot per cercar l’apaludiment a canvi de res.
La situació ens obliga a arribar a acords per doble motiu. El primer, perquè evidentment hi ha actuacions que són urgents (no posaré exemples perquè no es el moment ni el lloc) i ho són perquè afecten a la seguretat i als serveis de les persones. El segon, perquè amb el planejament bloquejat, els amenaçats d’afectació no deixaran d’estar-ho, i per tant, és important que es resolgui aquesta situació en un sentit o en un altre, doncs no és de rebut viure amb el neguit constant de no saber què et passarà.
Però també hem de tenir en compte que els acords als quals hem d’intentar arribar, han de ser fruit d’una comunicació fluïda i d’un treball, primer per separat per fixar els punts que cada grup consideri primordials, i després conjunt per arribar a un consens que haurà de ser de com a mínim 3 grups municipals i que a més ha d’intentar comptar amb el màxim suport veïnal possible (el 100% no serà mai possible).
Aquesta és la postura del grup municipal d’ERC i sabem que es una postura difícil, perquè quan estàs disposat a treballar saps que toparàs amb la decepció dels qui finalment no tenen allò que esperàven. En qualsevol cas, també a nivell de veïnal intentarem trobar el màxim consens. Del que pots estar segur és que part part nostra no fomentarem mai un clima de crispació.
Ara bé, els acords arribaran o no també en funció del marge de maniobra que els grups que formeu govern ens doneu. Hi ha punts que ja hem deixat clars d’entrada (Tres Turons, terminis d’execució, etc.) i hi ha d’altres que encara no hem començat a discutir a nivell tècnic, però que també seran importants. Mentrestant continuem treballant en completar al màxim la informació per afrontar amb coneixement al detall la recerca d’acords.
Jordi:
Ja sé que aquest no és l’espai.. que hi ha interlocucions polítiques que et superen a tú i a mí ja que s’està discutint a casa gran, encara i tot t’agraeixo que a un humild conseller de batalla li comentis la visió del GM d’ERC. El que sí que plantejo és que hi ha un rerafons que es basa en els arguments de base que plantejo que tots segurament compartim… o no… però que permeten un debat i un punt de trobada més fluit per als acords que han d’arribar després. Es que sembla que més enllà de l’oportunitat política o altres aspectes tàctics i de condicions polítiques que es plantejen (condicions polítiques del tot entendibles i defensables com voler lligar Tres Turons al PGM, per exemple… ), tots estem d’acord que al Carmel li cal una modificació de PGM que contempli un conjunt d’objectius generals. Ho dic perquè a vegades sembla que el govern planteja la reforma per fotre als veins i l’oposició no la vol per fotre al govern, quan la veritat és que tant vosaltres com nosaltres volem cercar un PGM que hi va en trets generals potser per objectius molt semblants. I si no és així, com a mínim poder dir que tal o qual partit no vol un PGM que, que se jo… guanyi espai per a equipaments, però sí per a espais públics. Una altre cosa són les alegacions i objeccions que hi trobeu… que com que bé hi saps no he entrat al detall, i intentaré en la mesura de lo possible entrar-hi ja que hi ha una interlocució entre govern i oposició que la porta qui toca.
Jose:
Et felicito per una explicació tant clara. El que no entenc es com desd ERC tornen a barrejar temes amb interés polític partidista i no ciutadà.Si parlem del Carmel i de les persones que viuen a aquest barri i com millorar les seves condicions de vida (que es del que entenc que s’està parlant), perque Tres Turons? realment si que sembla que l’oposició vol forte al govern, quan a qui realment està fotent es als veïns. Als uns i als altres, si us plau, poseu-vos al servei dels ciutadans i asumiu el resultat de les urnes els que teniu mes vots esforceu-vos per a que les minories us recolcin i les minories si voleu governar, entreu al govern que es desd on es governa i no condicioneu l’acció de gover sens asumir cap responsabilitat. Politics, que no esteu per damunt del be ni el mal, poseu-vos al costat dels ciutadans i ajudeu-nos a resoldre els problemes acumulats durant anys al barri de Carmel per a que puguem viure mes dignament.
El que expliques està molt bé i lògicament ho comparteixo. De totes maneres hi ha coses que són dificils d’explicar sobre la postura de l’oposició i d’alguns afectats. Jo em sumaré al debat i aniré publicant alguns dels articles que ja vaig esmentar. me n’alegro que aportis la teva capacitat a generar debats a Horta-Guinardó.
Hola sr./sra. de bon rotllo
dius que ens posem al servei dels ciutadans. I què et penses que estem fent?
El que em sembla absolutament demagògic es que situis aquesta actitut que ERC ha pres en el context de fotre al govern perquè si. Sens dubte parles sense tenir-ne ni idea del que dius. Per què Tres Turons? doncs perquè ja esperen la solució des de fa 35 anys, perquè parlem d’una zona compartida amb el Carmel i perquè encara que sigui “un pollastre de ca l’ample” afrontar la sortida a aquest tema, s’ha de fer d’una vegada per totes.
A banda d’això pensa que en el cas de tirar endavant el planejament del Carmel tal i com està, també hi haurà ciutadans que sortiran mal parats. S’ha de pensar en tothom, i sí també en l’interés comú per damunt del particular, però crec que tu has optat per pensar en tu i prou.
I les decisions es poden prendre des del govern i des de l’oposició també. Aquests són les regles del joc i les hem d’acceptar tots.
Hola Jordi:
Jo no entraré en el que heu de fer els d’ERC ni tampoc en establir un debat sobre les raons concretes que us hagin portat a no votar a favor de la modificació de PGM, però sí que et puc dir una petita matització. Entenc que volgueu que els Tres Turons es resolguin (vosaltres, els veins i nosaltres), però com bé ho saps perquè heu estat al govern dècades (amb el regidor del districte de Gràcia i tot) i heu portat molt a prop les negociacions això és un tema molt difícil de desentortolligar i que no només depén de voluntat política (perquè entre d’altres seria reconèixer que ERC no la va tenir quan governava i crec jo que no és això… i que avuí voleu que es solucioni igual que abans des del govern amb la mateixa intensitat). Entenc que ho volgueu associar i no tinc res a dir, l’únic és que la vostra visió en això no és la única, ni és “ciència” que s’ha de desenvolupar el projecte dels Tres Turons abans o al mateix temps que el PGM. Imagina’t només que poguem arribar a un acord al PGM del Carmel però per la dimensió de la inversió i els acords amb els afectats molt diferents tots ells a Tres Turons no poguem. Crec que seria una oportunitat perduda, molt important, poguent acordar el PGM del Carmel no fer-ho perquè els Tres Turons no s’ha resolt.
Igualment, i respectant la vostra posició al respecte i els arguments que hi doneu… i que aquest darrer comentari t’ho faig arribar com a conseller “de batalla” o millor dit, de peu, no com a interlocutor que has de convènçer ja que aquest debat i acord s’establirà entre el Govern i els regidors d’ERC (amb cadascuna les vies de participació que hi tinguin els grups municipals de l’ajuntament amb els seus consellers al territori), per tant sí que intentaré ser molt curòs en el debat.
Bones,
M’alegro que hi hagi un debat amb arguments sobre temes urbanístics a la blogosfera.Des de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (http://www.territori.info) intentem promoure-ho de vegades sense èxit.
Per tal de generar un debat sobre temes urbanístics cal primer contextualitzar-ho de manera correcta.En resum, hi han dos tipologies de conflictes urbanístics, els de principis i els d’interessos.
Els conflictes de principis generalment no es poden resoldre dintre del debat ciutadà del sí o el no a una actuació i en tot cas, cal traslladar-los dintre de legitimitat de les institucions escollides per la ciutadania . En aquest cas, el conflicte de principis seria la conveniència o d’actuar urbanísticament al barri del Carmel per obrir nous espais lliures i eliminar una part de l’infrahabitatge.Si entrem dintre d’un debat sobre legitimitats per actuar difícilment es poden resoldre sense un referendum.
Si convenim que cal actuar al Carmel, entraríem en el conflicte d’interessos que és el marc en el que la ciutadania ha de fer valer la seva opinió.És cert , que els mecanismes legals de participació són escassos (període d’al·legacions) i que cal buscar noves fórmules perquè tothom que pateixi un afectació directa (expropiats) o indirecta (modificació del seu espai de qüotidianietat) pugui dir la seva.El problema és que la participació cal fer-la sobre un projecte concret (aprovació inicial de la modificació del PGM) o un avant-projecte (presentació anterior a la aprovació inicial).Els termes de la participació s’haurien de centrar a incorporar propostes per millorar el projecte inicial i compensar adequadament les càrregues i beneficis de l’actuació urbanística.Debatre o no sobre una determinada expropiació ens portaria a un carreró sense fons sobre legitimitats i en aquest cas la LLei sempre està a favor de l’interès general.
El consens no vol dir unanimitat sinó trobar aquella solució contempli la major part de les aportacions de la ciutadania sense posar en perill la viabilitat i el sentit del projecte.
Tot això, malauradament, queda enterbolit quan certs partits polítics que han de debatre sobre els principis (si cal o no actuar al Carmel) intenten patrimonialitzar els interessos de la ciutadania per tal de guanyar simpaties.
Salut,
Néstor Cabañas
Sr Jordi:
Segurament jo no tinc ni idea del que dic, només algun polítics sabeu, coneixeu i decidiu el que ens va be a la “xusma, al poble, als ciutadans, veïns…”
Els que ens preocupen els valors, la societat, les persones, el present i el futur…potser allunyats dels polítics, molt especialment dels que d’això fan el seu “modus vivendi” personal i particular i les polítiques de partit, (precisament el teu que esteu tot el dia barallant-vos ) no polítiques de servei i d’ajuda als altres… segurament aquests que som els que cada dia ens esforcem pel futur dels nostres fills, els que busquem informació i la contrastem, els que parlem amb les persones…. es potser per tot això que m’acuses de pensar només en mi???
Simplement ,passejat i mira: com en alguns edificis d’aquest barri , son, les escales, l’amplada de les mateixes, l’alçada dels graons… com en alguns carrers passa una persona amb cadira de rodes…
Jo que no tinc ni idea el que entenc del comentari del Sr.Nestor es que estem davant d’un conflicte d’interesos .Et demano simplement a tu i els teus que obriu els ulls i us poseu al servei dels ciutadans que això si que es política amb majúscula.
“Hola, de bon rotllo!”, et pregaria que no entrem en valoracions personals… És important que en Jordi Coronas pugui sentir-se tranquil i acollit en qualsevol debat que faci al meu blog perquè ho fa “a camp contrari”, i crec, sincerament que vol expossar una opinió que ens permet, encara que no serveixi a “l’1.0” per a molt ja que els interlocutors són uns altres, sí que ens permet veure que potser les seves postures i les del govern i també dels ciutadans tenen punts en comú i és aquí on hem de començar a treballar.