La retirada dels peatges de nombroses vies ràpides a Catalunya ens pot semblar una molt bona notícia, aquestes vies ja fa dècades que la inversió original ha quedat amortitzada, i és Catalunya un dels llocs de l’estat on més peatges es paguen i on menys vies ràpides gratuïtes hi ha.

Però fer vies ràpides gratuïtes és un error. Són vies que requereixen molt més manteniment que les convencionals, i on es genera molta més contaminació. Per altra banda, sigui quins siguin el nombre de carrils que tingui una via ràpida, es generen incentius perquè les vies siguin utilitzades fins al nivell de saturació.

Hi ha molts motius per a aquestes vies no siguin del tot gratuïtes. El primer és desincentivar el circular a alta velocitat: la contaminació, el consum de combustible, les emissions que provoquen canvi climàtic, és un escenari que hem de combatre i especialment evitar situacions de congestió. El segon és que el manteniment d’aquestes vies d’alta velocitat hauria de repercutir als seus usuaris, no al conjunt dels ciutadans, i per últim generar una recaptació que vagi més enllà del seu manteniment per a finançar part del transport públic que ha de generar alternatives eficients al transport privat.

L’estat ha retirat els peatges sense fer aquestes reflexions, fent-nos creure que ens fa un regal als catalans, quan el que hem perdut és una oportunitat de redissenyar-los, de fer-los a un cost més raonable, que siguin una eina per a combatre el canvi climàtic, que ajudin a controlar la congestió del tràfic i en crear un mecanisme per a millorar el transport públic; però ja sabem quin és el compromís real que té els diversos governs de l’estat amb el transport públic a Catalunya.