La campanya electoral potser representa la pitjor cara de la política, és quan més partidista i partisana es tornen les persones que hi participen. En general intento mirar les campanyes amb certa distància encara que hi participi, fer ulls clucs a certs sorolls i arguments, perquè al final la Política (amb p majúscula) que és la que permet fer polítiques requereix molt diàleg amb altres forces i la realitat està molt més plena de grisos.

En tot cas hi ha algunes coses que encara em sorprèn. Si n’ets independentista n’hi ha moltes raons per votar en les eleccions al Parlament Europeu la llista del MHP Carles Puigdemont o la d’Oriol Junqueras. No cal que cap de les dues llistes faci guerra bruta contra l’altre. Però, hem estat veient una argumentació que ha circulat per xarxes al voltant que la llista de Puigdemont està plena de catalans independentistes i la de Junqueras és compartida amb independentistes bascos i gallecs i per tant millor votar-ne la primera. No en faria massa cas, és soroll de campanya, si no fos que aquest argument en el fons és d’una mirada tan limitada que el que és una fortalesa l’entén com una limitació.

Quan he parlat d’internacionalitzar el conflicte sempre he dit que el MHP Puigdemont i la resta de polítics a l’exili fan una tasca immensa. Però en aquest cas, i en el marc d’unes eleccions a l’eurocambra que té com a circumscripció electoral tot l’estat espanyol, que una llista d’independentistes catalans estigui alineada amb la resta de forces independentistes de la resta de nacions que hi ha a l’estat, fins i tot dels andalusos, és un punt molt a favor. Encara més, la llista que encapçala Oriol Junqueras està alienada dins d’un Eurogrup (l’Aliança Lliure d’Europa) que el té com a candidat a presidir el Parlament Europeu. Tot i que l’ALE és un Eurogrup minoritari que l’Oriol sigui el “cap de cartell” de més de 40 partits d’arreu d’Europa i que la causa catalana sigui el cap de cartell d’aquest Eurogrup una bona notícia. Es critica el que és un punt MOLT fort de la llista de Junqueras que a més permetrà concentrar el vot d’independentistes bascos, gallec i andalusos i que pot ser un focus d’atracció de demòcrates espanyols (ja que Junqueras és una figura molt més entesa per les persones favorables al dret a decidir dels catalans de la resta de l’estat però que no acaben d’entendre la visió més nacionalista-èpica del MHP Puigdemont).

Deixem de banda que la llista del MHP Puigdemont gairebé ha hagut de presentar una llista encapçalada per dues persones recollides a correcuita (l’advocat del MHP i la tertuliana i política Bea Talegón) que tenen tant de català com jo de madrileny i que la segona es declara no independentista (i d’altres coses que podríem entrar), fa que l’argument que es fa de “la llista del President és l’única llista independentista catalana 100% fot aigües per tots els costats. El fet és que el MHP Carles Puigdemont ha frisat per intentar fer una llista conjunta amb el PNB, i al final és un fracàs que no ho hagi pogut fer.

Com dic, n’hi ha de raons sobrades per votar la llista de Puigdemont o la de Junqueras. No entraré a discutir les bondats de fer eurodiputat a un i a l’altre, i m’agradaria que el primer entrés a l’Eurocambra i el segon tragués els 4 que li diuen les enquestes (seria un èxit 4 eurodiputats independentistes catalans i 1 de basc). Però el que no m’agrada és el que realment és una fortalesa de la llista de l’Oriol Junqueras i d’ERC, es vengui com una debilitat. És precisament que la llista del MHP Puigdemont només pugui comptar amb catalans i que encara no tingui molt clara en quin Eurogrup pot anar, la seva carència d’aliances internacionals estratègiques a llarg termini (que sí que té ERC, perquè no ha arribat a l’independentisme fa poc i les ha cosit durant dècades) una debilitat (que crec que aniran corregint amb temps) i no una fortalesa com es pretén.