En Jose Antonio Donaire ha propossat fer un pluja d’idees per apropar el Parlament de Catalunya a un Parlament 2.0. Primer de tot, em costaria molt definir que és un “Parlament 2.0”… potser un parlament on els diputats escoltesin i dialoguesin amb els ciutadans amb l’ús de les noves tecnologies i on els ciutadans poguesin participar en el debat legislatiu d’alguna manera més directa. Igual que en Xavier Peytibi, li responc al meu blog per no fer un totxo-comentari.

Això és una utopia. Per poder tenir un Parlament 2.0 hem de tenir uns diputats que vulguin tenir una cultura de diàleg i exposició personal als seus electors (encara que anònims, desconeguts i sense rostre a través d’un mail o qualsevol forma d’interacció electrònica). I això no ho tenen la majoria. Hi ha excepcions comptades de diputats hiper 2.0, com el mateix Donaire, el Puigdemont i el mateix President de la cambra. La mateixa objecció a publicar els correus COORPORATIUS que el parlament els hi dona a la web del Parlament és una mostra de que això del 2.0 no els hi agrada massa.

Però hi ha coses que es poden fer, amb una mica de voluntat i sense arriscar massa que com a mínim endreçarien el Parlament cap al Parlament 2.0.

Publicar els mails dels diputats: Tot Parlament del món mínimament obert (el mateix Congreso de los Diputados o l’Europarlament) publica els mails de tots els membres electes. No estic parlant que ens donin el mail personal, o el del que tenien a la seva feina, sinò el mail corporatiu que els hi dona el Parlament i aquest ha de ser utilitzat i respondre als ciutadans. Podria haver-hi una mena de filtre en els grups parlamentaris (per evitar mails indesitjables, assetjadors, gent que no vol interactuar sinò abusar de l’accés al diputat) que talli els mails no aceptables, però com a mínim que ens podem dirigir a un diputat en concret hauria de ser un dret de qualsevol ciutadà. Ells han sigut escollits per això.. per escoltarnos, i utilitzen recursos (un correo electrònic corporatiu, un portàtil, un telèfon, etc…) que els hi possem per al seu servei. Com a mínim que puguin ser utilitzats per poder contactar amb ells, amb tots els filtres que calgui.

Fer que els vídeos del Canal Parlament puguin ser embebits a d’altres webs i blogs. El Canal Parlament és una bona eina de comunicació: pots consultar en directe els debats de plenaris i comissions, i després consultar qualsevol sessió i debat que hagi hagut al Parlament, a més que et pots descarregar els vídeos. Només li falta la possibilitat de que amb un petit codi el poguem embebir a una web o blog, això ajudaria als que fem activisme polític per ilustrar un argument amb un debat parlamenteri i permetria que el Parlament no només quedés enclaustrat a la web del Parlament i a l’edifici del Parlament o al programa 135 escons de TV3… sinò que qualsevol ciutadà amb blog pogués difondre un debat sobre un tema que li interesi.

Aspectes una mica més complexos poden incloure la creació d’un agregador de blogs dels parlamentaris. No podem obligar a ningú a ser diputat 2.0 (al menys de moment), però com a mínim que poguem accedir als recursos 2.0 que els diputats fan ús. No es tracta d’un enllaç al blog o l’agenda oberta del diputat que faci ús d’aquesta eina, sinò d’un agregador: jo vull veure com puc fer-ho amb multitut de comunitats de blocs, les darreres entrades de tots els diputats amb blog. Si ha hagut un debat parlamentari concret segurament 4 o 5 diputats parlaran en aquell moment des d’una perspectiva personal, jo com votant d’un partit vull veure els dels meus diputats, però també m’interesa i enriqueix poder accedir-hi de forma senzilla als arguments dels diputats d’altres partits. Això només s’aconsegueix amb un agregador que reculli la comunitat de diputats blocaire.

Ja la darrera proposta que faig és la més difícil d’implementar. Entenc que fer una llei en format col·laboratiu en una wikipedia és una utopia i a més incompatible amb una democracia representativa i podia deixar als ciutadans 2.0 en una situació de privilegi sobre els que no han donat aquest pas (nosaltres “tocariem les lleis” i ells haurien de patir una excessiva influència d”uns ciutadans 2.0 que no han escollit, en unes lleis que també els hi afecten). Però como a mínim es pot fer una cosa.

Publicar un resum del debat parlamentari al costat de cada llei aprobada. Una mena de “blog de la sessió parlamentaria” on s’informés de la llei debatuda i aprovada o rebutjada amb un comentari de cada portanveu de cada grup indicant perquè han votat això o allò. Es tractaria de poder recollir 3 o 4 línies que indiquin els motius bàsics d’un determinat vot. Aquest blog de la sessió podria facilitar trobar un resum ràpid dels debats parlamentaris sobre una llei que ens interesi amb enllaços al test aprovat o bé al vídeo del debat, però que ens evités tenir que endinsar-nos en el Diari Oficial de Sessions del Parlament de Catalunya o tenir que suportar un debat d’hores en un vídeo només per tenir una referència ràpida de el que s’ha votat i opinen els grups.