Recientemente Jéssica publicó una entrada en su blog que ella también odiaba Barcelona. Hay dias donde la vida en la ciudad se hace odiosa: cuando llueve y los trenes se retrasan, cuando intentas ir a trabajar por el centro y está todo lleno de turistas que no te dejan avanzar, el metro cuando va saturado, cuando pasa aquella moto con el motor trucado para despertar a todo el vecindario, cuando te cansas de los que están de botellón, etc.
Es verdad que la vida moderna y con ella la vida en la ciudad de Barcelona tiene muchos aspectos que terminan por cansarnos y la ciudad de Barcelona tiene problemas (pisos muy caros, una ciudad que en apariencia atiende más a los turistas que a los ciudadanos). A pesar de ello, la ciudad tiene muchos aspectos positivos y asumir una actitud totalmente negativa (como la de estos pseudoprogres de “Odio Barcelona”) no lleva a nada. Protestar, proponer mejoras y ayudar a definir los problemas que sufrimos los ciudadanos es una cosa, meterse en un epopéyico relato de que BCN es un nido de políticos de bajo nivel, especuladores y que la ciudad no les permite respirar… bueno, queda muy bien una tarde en un bar del Borne frente a un mural dibujado por Jordi Labanda, pero no sirve de mucho más. A parte de ser una falacia como una casa.
Como yo soy de los pesimistas pero que no cejamos en el empeño en mejorar las cosas, y además entiendo que la vida en la ciudad es un cúmulo de sinsabores, pero que no necesitamos iluminados que aprovechando la proyección mediática que tienen (grácias no lo olvidemos a la posición social privilegiada que gozan, no estamos hablando de ciudadanos de a pié como tú o yo) nos digan lo mierdosa que es nuestra ciudad y nos pinten películas de terror, he creado el grupo no partidista “10.000 barceloneses que les gusta BCN” en Facebook.
Si tú crees que la ciudad se puede mejorar, que hay problemas, pero que aún así vale la pena vivir en Barcelona y estás orgulloso de tu ciudad, apúntate. Frente al discurso catastrofista, altanero y bastante alejado de lo que los ciudadanos de la ciudad de a pie vivimos (y los cuales nos benefician esas obras tan molestas y que necesitamos que precisamente esa ciudad esté viva para que genere esos empleos que buscamos para ganarnos nuestra vida ya que no somos esos “jóvenes creativos” o “profesionales liberales” que tienen el riñón bien cubierto), prefiero el propositivo, el de alternativas y construcción.
Si te gusta Barcelona, y no sólo como turista sinó para vivirla, ya sabes a que grupo apuntarte. Aunque seas pesimista, crítico y tengas cosas de las que quejarte.
En realidad, Barcelona me encanta. Pero cuando llueve se pone imposible y no la soporto. En realidad, el título del post, en lugar de “Odio Barcelona. Y más cuando llueve”, habría sido más correcto “Odio Barcelona cuando llueve”. :D
doncs si tens una idea tan clara de per què t’agrada barcelona i escrius, per què no ataques aquest llibre, odio barcelona, amb un llibre? a veure si te’l publica algú, i si té la meitat de l’èxit que ha tingut aquest.
una abraçada,
r
Arnau:
Falàcia lògica “que molta gent compri un llibre no vol dir que sigui correcte la seva argumentació”.
Segona falàcia lògica “si vols refutar a algú que escriu en un llibre, blog o diari ho has de fer en el mateix àmbit”. Això només hi és útil en articles d’investigació que ho has de fer en revistes indexades sotmeses a Peer-Review.
Per tant… ho refuto on vull i de la manera comunicativa que vull: converses de bar, blogs, cartells a la paret o cridant pels carrers.
Per altre banda.. jo no tinc els contactes editorials (és lo que té no pertanyer a l’èlit social de la ciutat), ni soc tan bó escriptor (o no m’ho crec), ni crec que hi hagi de refutar un alegat destructiu amb un de bucòlic. La ciutat té problemes, sí, però per la gent normal i no pels “pijo-progres” o pseudointelectuals, la ciutat ens ofereix serveis i ens cobreix necessitats que no la fan d’altres: genera ocupació (i més de qualitat que altres ciutats), m’ofereix transport públic relativament bó, no deixa els barris degradar-se com a d’altres ciutats (sobretot barris populars) i és dinàmica, manté un tó vital i cultural que no tenen d’altres (i a més aquesta cultura no és només de les èlits que no volen que res canvii) i té un seguit de serveis socials que no tenen d’altres.
Té problemes, sí, però insuficients per odiar-la, i menys, si us plau si es fa des d’un plantejament estètic de classe que a mí, per exemple, no m’interesa. Les poses “som superprogres” i per això no volem que la ciutat millori (i així es fot qui més pateix les carències: les classes treballadores).
I per altre banda, el Losantos aconsegueix col·locar molts dels seus llibres, els negacionistes del canvi climàtic també, i el César Vidal té molta tirada editorial, i cap d’ells, reitero, cap d’ells escriu res que sigui mínimament proper a la veritat. Fer llenya té públic… i aquests ho han aprofitat (a més partint d’una certa aventatge social). El missatge d’aquesta gent és reproduït de forma sistemàtica per alguns mitjans de comunicació, repetida per un stablishment mediàtic i cultural. I disculpa però si em permets que des del meu blog faci un altre i això no suposi que hagi de lluitar amb un món editorial que és molt restringit i endogàmic, i utilitzi aquest mitjà d’expressió tant lícit (i que té certa audiència) com aquest.